Lògica política

Hi ha qui diu que la culpa del que ens passa és només nostre. Quanta raó tenen.

En tot el període democràtic és la primera vegada que la suma dels dos partits nacionalistes dóna majoria absoluta a Catalunya i que la suma dels seus vots al Parlament espanyol és imprescindible per que el PSOE tingui majoria.Es també la primera vegada que el mateix partit governa la Generalitat i el Govern central. Semblaria que la col·laboració i el respecte institucional hauria de venir donat.

Però aquí és on intervé la lògica i la perspicàcia de la política catalana, llaurada al llarg de molt segles: Els dos partits nacionalistes es barallen a mort i decideixen, quasi per unanimitat, que cadascun ha d'anar pel seu compte i no aprofitar la conjuntura política del moment. Els nostres polítics són líders i estrategs d'alçada i no seria de bon gust aprofitar un moment tan bo, on els seus vots són quasi determinants.

Però també ens trobem amb la lògica i perspicaç política espanyola: Enlloc de donar peixet als seus d'aquí per mirar de demostrar que no hi ha res de personal amb els catalans, es dediquen a llançar una bateria de lleis que xoquen frontalment amb les competències nostrades, col·locant en una incòmoda situació als seus correligionaris.Els misteris del Senyor són inescrutables però comparats amb els de la nostra política són un joc de nens.