Del concert de comiat em quedo amb tres imatges o sensacions: l'esbroncada al President de la Generalitat, la increïble presència del govern en ple al concert, tots cantant alegrement, com si res no anes amb ells, i la sensació de que eren allí per verificar que efectivament en Llach plega, de veritat, i així els deixarà d'emprenyar.
Després de mig seguir el debat sobre l'autodeterminació protagonitzat per ERC i CiU crec que no només renuncio a la nacionalitat espanyola sino també a la catalana. Com es pot fer el ridícul d'aquesta manera?. Francament, millor ser apàtrida que català. Em pregunto si els dirigents de ERC es miren a la TV quan hi surten. Ho dubto per que el més mínim sentit del ridícul els faria veure que no podem continuar així. Entre el megacrac del Montilla i els metacracs d'ERC anem servits. Com deia en Heribert Barrera de pet cap el suicidi col.lectiu o a la dolça eutanàsia. Per suicidar-se es necessita una mica de coratge que evidentment els catalans no tenim. Així doncs serà una dolça son, indolora, de la que un bon dia ja no ens despertarem. Els únics que ens trobaran a faltar són els espanyols, que no sabran sobre qui fer recaure les seves frustracions.
Com que una de les finalitats d'aquest blog és terapèutica reconec que potser soc un paranoic.
A Telenotícies migdia d'avui totes les persones que han estat entrevistades per ampliar alguna notícia han parlat en castellà. Totes. Des dos encarregats d'una exposició sobre sabates a Barcelona, passant pel Serrat cantant al Palau de la Música només en castellà-fins a tres talls de cançons-, continuant per dos venedors de pisos explicant que estan baixant, i acabant amb la fabulosa notícia que l'Alfredo Landa ha decidit deixar el cinema - gran dia pel cinema-. Evidentment als sports tothom parla en castellà ( Etoo and company). Fins i tot a la notícia que els pisos baixen han enfocat dos cartells i algunes pàgines webs oferint pisos i estaven escrites en......... castellà.
I això no és flor d'un dia, és una costant dels telenotícies de TV3, pel que he de deduir que és una línea política de la cadena autonòmica. Sr Pueyo vostè tranquil que no passa res.
Avui també m'he assabentat per la radio, (Bassas aguanta! ets l'últim mohicà) que el Govern de l'Estat ( español of course) va treure el canal que feia servir TV3 a València per donar-lo a la Sexta. L'ordre va estar signada pel ministre de torn. Oh !! quina casualitat, el Sr. Montilla.
Una mica més de paranoia. Fa uns dies en Monzó va denunciar que en un bar irlandes de la plaça Urquinaona al demanar una copa de vi negre la cambrera li va contestar que no es deia així sinó una copa de vino tinto. Ara resulta que el propietari de l'esmentat bar ve a dir que en Monzo o és un mentider o està sord, i en tot cas és un maleducat, per que el que va passar va ser que la cambrera, educadament i "por favor", perque evidement no entenia el català, li va demanar que si al que es referia era a una copa de vi negre, perdó tinto.
Más madera , que diuen Ebre enllà. En Carod justificant que l'Advocat de l'Estat defensi l'Estatut davant el Constitucional, fent saber que en el fons tot és paper mullat. Com riurem.
Vaja dia.
Que bonita la Gran Via, qué marea rojigüalda, qué comunión de espíritu, qué unidad la de los españoles bien nacidos, azote de sinvergüenzas traidores. Salvemos la nación española, unidos acabemos con la tiranía nacionalista. España! España! España!.
Doncs no, resulta que no soc professor de català. No estic disposat a seguir les directrius benintencionades de fer de professors gratuit als qui no saben català. Aquesta no és la meva feina. Ni en sé, ni ho vull fer. Qui vulgui aprendre català que s'espavili i pagui les classes o que l'Administració se n'encarregui. Ja n'estic tip d'anar fent proselitisme. Quan vaig per França ningú pel carrer s'atura per ensenyar-me francès. Quan vaig per Anglaterra ningú al Bar s'escarrassa a ensenyar-me anglès. Em pago de la meva butxaca el curset i punt.
Són com són, són com eren abans, i seran sempre iguals.
No sembla tan difícil d'entendre..., pero ja se sap que els culpables som nosaltres que no fem prou pedagogia. Proposo al tripartit que organitzi l'enèssima exposició a Madrid de com som realment els catalans. Que tenim dos braços, dos cames, i que de moment encara no ens ha sortit la cua, per tot arribarà.
Per variar avui no parlaré de política. Estic llegint el llibre de P. Roth. És un autor que m'agrada. El plany de Portonoy, Pastoral americana, La taca humana són algunes de les noveles que he llegit i Conjura contra Amèrica està en la mateixa línea, és a dir i pel meu humil gust, molt i molt bé. La Història reescrita i modificada per Roth no és fàcil de fer la creïble, i tot i que com he dit encara no he acabat el llibre, l'autor ha aconseguit fer-me veraç la hipotesi de l'acord entre Hitler i Lindbergh. Veraç i esfereidor, per les conseqüències que podien preveures en el cas que hagués estat així. La novel.la barrega el moment històric amb les vivències d'una família jueva nord americana, i barrejant els dos nivells aconsegueix fer-nos patir. El més trasbalsador és que la política del President Lindberg està feta sense atacar mai directament els jueus, només a base de petites decisions, una a una fins i tot comprensibles, que van generant un ambient opressiu que veus que acabarà malament. Campaments pels nens lluny del pares, trasllats de feina, manifestacions contra la guerra europea, petits accidents racistes, recepcions amb el ministre alemany d'AAEE... Poc a poc es va produint una acceptació per part de la societat americana de la diferència entre uns i altres ciutadans.
En fi un gran llibre. No entenc com un escriptor com Roth no té el Nobel de Literatura. Per mi el millor narrador actual, o com a mínim el qui té una obra més consistent, per davant dels seus conciutadans Auter, Tobias Wolf o Delillo , que ei!, també m'agraden molt.
Artícle de QuimMonzo a la Vanguardia del divendres dia 9 de març. No recordo el títol però la història em sona. Vetllada a un bar irlandès, a la barra un client demanda un vi negre. Resposta del cambrer/a: Querrà decir un vino tinto. Del no le entiendo a simplement recriminar l'ús del català. La cambrera entén però corregeix al client que en un descuit ha gosat parlar en català. Aquest és el pa que es porta ara Sr. Pueyo.
L'altra dia entro en un bar modern del carrer Tuset i demano un tallat. La cambrera fa uns ulls de taronja com si no entengué, s però no diu res. Repeteixo un tallat i em continua mirant com si fos un marcià. Una companya em diu que no enten el català. Li contesto que és difícil d'endevinar si no ho diu ella. Bronca conseguent, cabreig i el tallat a donar pel cul, i un bar menys al que anar. I jo només pretenia prendre un tallat tranquilament i llegir el diari.
Soportar la poítica catalana té mèrit, però s'ha de reconeixer que aguantar la política espanyola és de massoquista. Haber de compartir país amb gent com en Rajoy o l'Acebes, haber d'aguantar les bojeries que diuen en nom de la llibertat és un exercici de control i paciència al que francament no m'hi veig capaç. El que és increïble és que amb gent com aquesta Espanya no se'n vagi a la merda, que el país continui vivint i tirant endavant.
Tornant al tema Oleguer i a la ràpida resolució contractual per part de Kelme. Ho sento però no podré fer boicot als productes Kelme. Són tan horrorosos que mai he comprat res d'aquesta marca i difícilment podria en un futur comprar hi res.
Des de d'aquesta ciutat de Florida he rebut una visita al blog. Navengant per internet he averigüat que Saratosa és la localitat on es trobava en Bush quan li van comunicar l'atemptat de les torres bessones, en una escola d'aquesta població. Recordo perfectament la seva cara incrèdula davant dels nens, escoltant el missatge que a l'orella li donava un dels seus col.lboradors. I en aquell moment la Història s'estava movent i ja eren de preveure tristos esdeveniment del futur. Avui Saratosa passa a la història per que és la localitat del primer navegant nord-americà que visita la meva pàgina. Tranquils que en aquest cas no són de preveure conseqüències lamentables. Com a molt algú ha perdut una mica de temps i diners.
La foto és del museu Ringling de Saratosa, sobre el circ.
Quins són els símbols espanyols que ens hauriem de carregar?
Iberia.
Renfe.
Eurovision.
La Seleccion nacional.
El toro d'Osborne.
Paradores nacionales
El flamenc
Las corridas.
Segur que n'hi han molts més ens els que ara no hi caic. Tampoc hauria de ser tan difícil fer caure aquestes icònes. La Seleccion nacional, sobre tot la de futbol, es desqualifica sola. No cal que fem gran cosa. Del brau d'Osborne crec que ja no en queda cap a les nostres carreteres. Les corridas també estan a punt d'extingir-se. Pel que fa a Renfe i Iberia s'estan autoexpulsant. Amb una empenteta més igual ens les treiem de sobre. A Eurovision, per fer el ridícul, millor que hi vagin ells.
Ja que no podem ser independents almenys siguem el més diferents possible.
Crec que és positiu que la caverna mediàtica, política i judicial posin en qüestió la llibertat d'opinió. Sentències de presó de 12 anys per escriure un article, amenaces de mort per criticar certes religions, boicots empresarials per opinar sobre política. Tot això podria fer-nos pensar que anem endarrera, però no. Jo crec que és necessari viure aquest tràngols perquè només així podrem valorar realment què és la llibertat i el preu que té, que no és baix. Ens començàvem a acostumar malament. Crèiem que tot es podia dir, que mai més ningú hauria de patir per pensar i opinar diferent, fins el punt de no donar valor al que realment significa que tu, jo o el nostre veí pugui expressar en públic o en privat la seva opinió, la seva crítica o la seva disconformitat, sense por, amb independència del seu color polític, religiós, ètnic. Es difícil dir avui que estas a favor que procés de pau a Euskadi tiri endavant, que els presos d'ETA són polítics, que Euskadi sigui independent amb Navarra inclosa, que no tens cap simpatia per les religions, per cap, inclosa l'islam, que no vols ser espanyol, que l'Estatut és una merda, que l'aliança de civilitzacions és una hipocresia... Però llibertat d’expressió també vol dir que has d'acceptar que es pugui opinar a favor del nazisme, el racisme, que qui vulgui llegeixi Mein Kampft, que els islamistes creguin que les dones no han de sortir de casa, que els espanyols puguin dir que Franco era un bon home i els comunistes continuïn enyorant Stalin. Llibertat d’expressió és això, que els teu pitjor adversari tingui dret a opinar i a expressar-se, a dibuixar vinyetes amb mala llet i a enfotressen de tu. I això no és senzill, però és molt i molt important.
No crec equivocar-me al creure que els líders d'ERC estan a la defensiva. Són unes quantes les veus que des de el nacionalisme critiquen les diariament incongruents posicions republicanes. Enlloc de ERC ja es parla de IRC. He vist en algun bloc comparar la figura de Carod amb la de Petain. La paraula traició sona ja de tan en tan.. La síndrome d'Estocolm que pateixen els líders republicans ( suposo que encara ho són) davant del segrest ideòlogic i polític del PSC és patètica i injustificable. Per mi tot plegat és incompressible i la decepció és molt dolorosa. Però no patiu que ja sé que qui està equivocat soc jo , no ells.
Ara resulta que si no estas d'acord amb la megapolítica social d' ERC ets literalment un convergent de dretes que només mira de fer la guitza al mai prou lloat tripartit. Et converteixes en un manipulat convergent. I ja se sap que els independentistes NOMES poden ser d'esquerres. Pel que sembla és més fàcil que un noi de l'Hospitalet que només parla castellà després de vint anys d'immersió voti a favor de la independència, i d' ERC of course, que un denostat botiguer o professional que ha participat en mil batalles pel català però que ai las vota C i U. Doncs no.
Jo no he votat mai CiU i fa uns quants anyets que voto, i crec que la política que està fent ERC està al llindar de la traició dels ideals que almenys jo creia que defensavem. I serà que soc un burgès però encara conec més independentistes de CiU que del PSC o IC, i normalment sembla que és més fàcil que voti a favor de l'independència un catalanoparlant que una persona que després de néixer aquí o de viure hi durant quatre cents mil anys encara li fa vergonya parlar en la nostra llengua.
Un acudit;
Va el ministre d'AAEE de Sèrbia i li diu al seu col.lega espanyol. Aneu amb compte perquè si Kosovo es declara independent, després poden seguir la resta de nacions sense estat d'Europa i a Espanya en conto almenys tres.
El ministre espanyol li contesta: no sé com quedarà el mapa de Sèrbia però de mapa d'Espanya només n'hi ha un. Grande y libre...
Un altre acudit;
Va el Primer ministre espanyol al Marroc per interesar-se pel Sahara. El Ministre AAEE marroquí li comunica, per alagar-lo, que han decidit aplicar el règim de les Comunidades Autonomas d'Espanya al Sahara. La reacció del Primer Ministre és de desconcert: això implicaria que no tenen el dret d'autodeterminació, explica a qui vulgui escolatar-lo.
Pobres saharauis.
Doncs ho sento, però el programa de llibres d'en Pomera no m'acabava d'agradar. Ja sé que dec ser dels pocs, per que és evident la bona premsa que té l'Emilio en el món literari i metaliterari. Deu ser que no sóc prou nacional sino más aviat nacionalista. He llegit un munt de post deixant de volta i mitja en Villabrau per no tractar bé els escriptors i escriure malament. Home, tampoc soc un fan d'en Vicens però crec que a les crítiques i ha un molt de política i un poc de literatura.
