Del concert de comiat em quedo amb tres imatges o sensacions: l'esbroncada al President de la Generalitat, la increïble presència del govern en ple al concert, tots cantant alegrement, com si res no anes amb ells, i la sensació de que eren allí per verificar que efectivament en Llach plega, de veritat, i així els deixarà d'emprenyar.
Després de mig seguir el debat sobre l'autodeterminació protagonitzat per ERC i CiU crec que no només renuncio a la nacionalitat espanyola sino també a la catalana. Com es pot fer el ridícul d'aquesta manera?. Francament, millor ser apàtrida que català. Em pregunto si els dirigents de ERC es miren a la TV quan hi surten. Ho dubto per que el més mínim sentit del ridícul els faria veure que no podem continuar així. Entre el megacrac del Montilla i els metacracs d'ERC anem servits. Com deia en Heribert Barrera de pet cap el suicidi col.lectiu o a la dolça eutanàsia. Per suicidar-se es necessita una mica de coratge que evidentment els catalans no tenim. Així doncs serà una dolça son, indolora, de la que un bon dia ja no ens despertarem. Els únics que ens trobaran a faltar són els espanyols, que no sabran sobre qui fer recaure les seves frustracions.
Com que una de les finalitats d'aquest blog és terapèutica reconec que potser soc un paranoic.
A Telenotícies migdia d'avui totes les persones que han estat entrevistades per ampliar alguna notícia han parlat en castellà. Totes. Des dos encarregats d'una exposició sobre sabates a Barcelona, passant pel Serrat cantant al Palau de la Música només en castellà-fins a tres talls de cançons-, continuant per dos venedors de pisos explicant que estan baixant, i acabant amb la fabulosa notícia que l'Alfredo Landa ha decidit deixar el cinema - gran dia pel cinema-. Evidentment als sports tothom parla en castellà ( Etoo and company). Fins i tot a la notícia que els pisos baixen han enfocat dos cartells i algunes pàgines webs oferint pisos i estaven escrites en......... castellà.
I això no és flor d'un dia, és una costant dels telenotícies de TV3, pel que he de deduir que és una línea política de la cadena autonòmica. Sr Pueyo vostè tranquil que no passa res.
Avui també m'he assabentat per la radio, (Bassas aguanta! ets l'últim mohicà) que el Govern de l'Estat ( español of course) va treure el canal que feia servir TV3 a València per donar-lo a la Sexta. L'ordre va estar signada pel ministre de torn. Oh !! quina casualitat, el Sr. Montilla.
Una mica més de paranoia. Fa uns dies en Monzó va denunciar que en un bar irlandes de la plaça Urquinaona al demanar una copa de vi negre la cambrera li va contestar que no es deia així sinó una copa de vino tinto. Ara resulta que el propietari de l'esmentat bar ve a dir que en Monzo o és un mentider o està sord, i en tot cas és un maleducat, per que el que va passar va ser que la cambrera, educadament i "por favor", perque evidement no entenia el català, li va demanar que si al que es referia era a una copa de vi negre, perdó tinto.
Más madera , que diuen Ebre enllà. En Carod justificant que l'Advocat de l'Estat defensi l'Estatut davant el Constitucional, fent saber que en el fons tot és paper mullat. Com riurem.
Vaja dia.
Que bonita la Gran Via, qué marea rojigüalda, qué comunión de espíritu, qué unidad la de los españoles bien nacidos, azote de sinvergüenzas traidores. Salvemos la nación española, unidos acabemos con la tiranía nacionalista. España! España! España!.
Doncs no, resulta que no soc professor de català. No estic disposat a seguir les directrius benintencionades de fer de professors gratuit als qui no saben català. Aquesta no és la meva feina. Ni en sé, ni ho vull fer. Qui vulgui aprendre català que s'espavili i pagui les classes o que l'Administració se n'encarregui. Ja n'estic tip d'anar fent proselitisme. Quan vaig per França ningú pel carrer s'atura per ensenyar-me francès. Quan vaig per Anglaterra ningú al Bar s'escarrassa a ensenyar-me anglès. Em pago de la meva butxaca el curset i punt.
Són com són, són com eren abans, i seran sempre iguals.
No sembla tan difícil d'entendre..., pero ja se sap que els culpables som nosaltres que no fem prou pedagogia. Proposo al tripartit que organitzi l'enèssima exposició a Madrid de com som realment els catalans. Que tenim dos braços, dos cames, i que de moment encara no ens ha sortit la cua, per tot arribarà.
Per variar avui no parlaré de política. Estic llegint el llibre de P. Roth. És un autor que m'agrada. El plany de Portonoy, Pastoral americana, La taca humana són algunes de les noveles que he llegit i Conjura contra Amèrica està en la mateixa línea, és a dir i pel meu humil gust, molt i molt bé. La Història reescrita i modificada per Roth no és fàcil de fer la creïble, i tot i que com he dit encara no he acabat el llibre, l'autor ha aconseguit fer-me veraç la hipotesi de l'acord entre Hitler i Lindbergh. Veraç i esfereidor, per les conseqüències que podien preveures en el cas que hagués estat així. La novel.la barrega el moment històric amb les vivències d'una família jueva nord americana, i barrejant els dos nivells aconsegueix fer-nos patir. El més trasbalsador és que la política del President Lindberg està feta sense atacar mai directament els jueus, només a base de petites decisions, una a una fins i tot comprensibles, que van generant un ambient opressiu que veus que acabarà malament. Campaments pels nens lluny del pares, trasllats de feina, manifestacions contra la guerra europea, petits accidents racistes, recepcions amb el ministre alemany d'AAEE... Poc a poc es va produint una acceptació per part de la societat americana de la diferència entre uns i altres ciutadans.
En fi un gran llibre. No entenc com un escriptor com Roth no té el Nobel de Literatura. Per mi el millor narrador actual, o com a mínim el qui té una obra més consistent, per davant dels seus conciutadans Auter, Tobias Wolf o Delillo , que ei!, també m'agraden molt.
