3/04/2007

llibertat d'expressió

Crec que és positiu que la caverna mediàtica, política i judicial posin en qüestió la llibertat d'opinió. Sentències de presó de 12 anys per escriure un article, amenaces de mort per criticar certes religions, boicots empresarials per opinar sobre política. Tot això podria fer-nos pensar que anem endarrera, però no. Jo crec que és necessari viure aquest tràngols perquè només així podrem valorar realment què és la llibertat i el preu que té, que no és baix. Ens començàvem a acostumar malament. Crèiem que tot es podia dir, que mai més ningú hauria de patir per pensar i opinar diferent, fins el punt de no donar valor al que realment significa que tu, jo o el nostre veí pugui expressar en públic o en privat la seva opinió, la seva crítica o la seva disconformitat, sense por, amb independència del seu color polític, religiós, ètnic. Es difícil dir avui que estas a favor que procés de pau a Euskadi tiri endavant, que els presos d'ETA són polítics, que Euskadi sigui independent amb Navarra inclosa, que no tens cap simpatia per les religions, per cap, inclosa l'islam, que no vols ser espanyol, que l'Estatut és una merda, que l'aliança de civilitzacions és una hipocresia... Però llibertat d’expressió també vol dir que has d'acceptar que es pugui opinar a favor del nazisme, el racisme, que qui vulgui llegeixi Mein Kampft, que els islamistes creguin que les dones no han de sortir de casa, que els espanyols puguin dir que Franco era un bon home i els comunistes continuïn enyorant Stalin. Llibertat d’expressió és això, que els teu pitjor adversari tingui dret a opinar i a expressar-se, a dibuixar vinyetes amb mala llet i a enfotressen de tu. I això no és senzill, però és molt i molt important.