De cambrers i Monzo

Artícle de QuimMonzo a la Vanguardia del divendres dia 9 de març. No recordo el títol però la història em sona. Vetllada a un bar irlandès, a la barra un client demanda un vi negre. Resposta del cambrer/a: Querrà decir un vino tinto. Del no le entiendo a simplement recriminar l'ús del català. La cambrera entén però corregeix al client que en un descuit ha gosat parlar en català. Aquest és el pa que es porta ara Sr. Pueyo.

L'altra dia entro en un bar modern del carrer Tuset i demano un tallat. La cambrera fa uns ulls de taronja com si no entengué, s però no diu res. Repeteixo un tallat i em continua mirant com si fos un marcià. Una companya em diu que no enten el català. Li contesto que és difícil d'endevinar si no ho diu ella. Bronca conseguent, cabreig i el tallat a donar pel cul, i un bar menys al que anar. I jo només pretenia prendre un tallat tranquilament i llegir el diari.